Una altra IA és possible
El projecte Signària guanya una menció d'honor als premis Ràdio Associació de Catalunya per portar la llengua de signes a les ones.
Un savi em va dir un cop que quan algú escriu molt és que té poca feina. Ben al contrari, jo de feina en tinc molta i és precisament per això que tinc tantes coses per explicar. Per això aquesta setmana vinc amb una excepció i em poso una mica més pesat del compte: si bé ja sabeu que el meu ritme habitual és publicar un sol article per setmana per llegir-lo amb calma, aquesta setmana en publico dos. La realitat s'ha imposat i hi ha notícies que no poden esperar: aquest mateix dimarts al migdia, en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, s’ha anunciat que el projecte Signària ha estat guardonat amb una menció d’honor als premis Ràdio Associació 2026.
De Signària n'he parlat sovint (com quan reflexionàvem sobre la sobirania digital i la ràdio inclusiva o sobre la necessitat d'informar-nos per trencar el silenci de la comunitat sorda). Que avui rebi aquest reconeixement és una fita que va molt més enllà d'un premi de la professió. Si revisem la història d'aquests guardons, les mencions d'honor de Ràdio Associació i els premis s'han atorgat a trajectòries de grans referents com Conxita Casanovas i Lluís Flaquer , a pioners de les ones com Jordi Estadella o la veu degana de Maria Glòria Farrés , i a programes històrics com els 30 anys de La nit dels ignorants o el Versió RAC1.
Aquest any compartim la menció d'honor amb tres gegants de la comunicació: Jordi Basté (50 anys fent ràdio i líder absolut des d'El món a RAC1), Carlos Losada (23 anys pilotant Converses a la COPE) i Pilar Sampietro (42 anys a RTVE obrint camí en l'ecologia i els paisatges sonors des de Mediterráneo, Vida verda i Emergència climàtica). Pel que fa al guardó 1924 de l'àmbit audiovisual, el premi ha estat per a La 2Cat, el nou canal de RTVE creat per impulsar el català. Situar un projecte nascut de la recerca universitària i la intel·ligència artificial ètica al costat d’aquests noms és un missatge clar: l’accessibilitat ja no es limita només als apartats específics d’inclusió, sinó que irromp al palmarès d’honor com una autèntica revolució del mitjà.
Aquest guardó té un valor polític i humà immens: dona una visibilitat sense precedents a la comunitat sorda. Durant dècades, la ràdio ha estat un espai tancat, construït sobre barreres estructurals que feien que el so fos l’única porta d’entrada. Amb Signària hem demostrat que la tecnologia pot obrir aquestes portes sense exigir que ningú renunciï a la seva llengua, en aquest cas la llengua de signes catalana (LSC).
Perquè entengueu millor aquesta revolució, la magnitud del projecte i en què consisteix exactament l’eina, us deixo primer de tot el magnífic reportatge de 3Cat on ho expliquen a la perfecció:
Més enllà de l'eina: generant ciència
Però l’abast del projecte no es queda només en l’eina que permet fer ràdio. Signària és també una fàbrica de coneixement. Gràcies a la col·laboració entre Sorensen, el grup de recerca Polcom del Departament de Comunicació de la UPF, l’LSC Lab de la UPF, Laifari i, especialment, al treball de la Gemma Barberà, hem definit una metodologia pionera per conjugar verbs de manera sintètica en LSC.
Això és un salt d’escala: aquesta metodologia és extrapolable a altres llengües de signes i ens permet ampliar de manera massiva els conjunts de dades per entrenar futures intel·ligències artificials. No estem només consumint tecnologia; estem creant la base científica perquè les màquines entenguin millor la gramàtica visual i gestual. De fet, l’article on expliquem aquest procés ha estat acceptat al LREC 2026, un dels congressos més prestigiosos del món en processament del llenguatge natural i lingüística computacional, on anirem a presentar-lo aquest mes de maig.
Una altra IA és possible
Més enllà de les dades i els reconeixements, aquest premi ens convida a una reflexió més profunda sobre el paper de la tecnologia a les nostres vides. Sovint, quan parlem d’intel·ligència artificial, ens ve al cap la cara més fosca: la vigilància massiva, l’opacitat dels algorismes i sistemes que semblen dissenyats per substituir la sobirania dels ciutadans, com el que us explicava al post sobre el que ens cal construir és un pensament tecnològic post-europeu.
Però Signària és la prova que podem triar un camí diferent. És la confirmació que la IA pot, i ha de servir per fer coses que realment importen: per apropar realitats, per garantir drets fonamentals i per trencar barreres d’exclusió que fa massa temps que duren. En lloc de fer servir la tecnologia per vigilar-nos, la fem servir per escoltar-nos.
Quin model de futur volem construir? Un que ens controli o un que ens faci més lliures? Projectes com aquest ens recorden que la resposta depèn del sentit que vulguem donar a cada línia de codi.
La gala dels 26ns Premis Ràdio Associació se celebrarà el 21 de maig a la Sala La Paloma de Barcelona, presentada per Joan M. Pou i Albert Om. Es podrà seguir per la web de Ràdio Associació i per La Xarxa+.