L'espoli silenciós II: la confessió esborrada
El forat legal que permet a la indústria tecnològica destruir llibres físics amb total impunitat
Ahir, a l'article L'espoli silenciós, desgranàvem com la indústria tecnològica estava orquestrant una extracció massiva de llibres de les llibreries de vell d'arreu del món per alimentar la seva maquinària. L'objectiu era esquivar la llei de propietat intel·lectual engolint obres descatalogades de la long tail literària. Avui, tenim la prova irrefutable del que passa un cop els llibres arriben a les seves mans. I és tan brutal com sospitàvem.
Estirant el fil, hem trobat l'escletxa definitiva. Hem descobert que ZoomBooks, l'empresa majorista nord-americana al centre d'aquestes onades de compres automatitzades irracionals, s'oferia obertament a la xarxa com la solució a la "paret de dades" de Silicon Valley.
El manual d’instruccions per al blanqueig
Davant l’enduriment de normatives com la nova Llei d’Intel·ligència Artificial de la Unió Europea (EU AI Act, amb requisits aplicables l’agost de 2026) i sentències recents per drets d’autor, ZoomBooks va publicar al seu web un llistat explícit del que les tecnològiques havien de fer. La recepta és senzilla: per evitar demandes pel costum d’usar biblioteques pirates a l’ombra (com Books3 o LibGen), la clau és comprar palets de llibres físics. Per què? Perquè les compres físiques generen factures de proveïdors i una cadena de custòdia clara. El rastre de paper perfecte per calmar els reguladors.
La destrucció com a model de negoci validat
El nucli del seu missatge comercial confirmava, fil per randa, les pitjors sospites sobre programes com el “Project Panama”.
Tal com afirmaven literalment en la seva conclusió per atraure inversors i clients d’IA: “L’efecte net de les demandes dels autors [...] és un model comercial recentment validat: les empreses d’IA compren llibres físics usats a l’engròs, els escanegen, els destrueixen i n’utilitzen el text per entrenar. Això ara és legal, està documentat i es repeteix.”
L’encobriment sistemàtic
L’esborrat sobtat d’aquests articles comercials de la seva pàgina web no és casualitat. Si intenteu accedir a les URLs originals on ZoomBooks oferia aquests serveis, actualment retornen un error 404 (pàgina no trobada):
https://zoombooks.ca/blogs/ai-book-lawsuits-used-book-market-impact/
https://zoombooks.ca/blogs/ai-models-reproduce-books-verbatim-training-data-compliance-2026/
El que és més greu i inusual és que el contingut també ha estat purgat dels registres històrics de l’Internet Archive. Això respon a un intent deliberat d’eliminar les proves públiques de la seva infraestructura extractiva just en el moment en què la comunitat llibretera internacional (com evidenciaven fòrums i llibreries) va començar a lligar caps i a denunciar el buidatge sistemàtic dels seus catàlegs.
Aquesta és la darrera peça del trencaclosques. S’ha perfeccionat l’escletxa legal per mercantilitzar la desaparició física del coneixement perifèric i la diversitat lingüística per alimentar, de forma totalment impune i auditada, el monopoli sintètic de les dades.
El llibre es destrueix, però la factura els exculpa. Reivindicar i protegir el patrimoni imprès ja no és només nostàlgia, és, de facto, la primera línia de la resistència material.
Actualització (22 de juny de 2026)
Un mes després de publicar aquesta sèrie, el cas ha saltat a la premsa internacional i ha rebut la primera resposta pública dels protagonistes. Ho deixem documentat aquí perquè el lector tingui totes les veus.
Diversos mitjans alemanys han confirmat de manera independent el mateix patró que descrivíem: onades de comandes nocturnes de ZoomBooks a llibreters de vell d’arreu, centrades en assaig i llibres tècnics descatalogats, amb enviaments transatlàntics a un cost desproporcionat respecte al valor del llibre. Ho han reportat, amb llibreters nominals, la Badische Zeitung (un equip de cinc periodistes, juny de 2026), la taz i literaturcafe.de, entre d’altres. Que el fenomen es detecti alhora a Alemanya, Espanya, els Estats Units i Nova Zelanda reforça que no parlem d’una anomalia local, sinó d’una operació d’abast global.
En aquestes mateixes informacions, però, ZoomBooks ha negat les acusacions per primera vegada. A través de Reed Pannell, responsable de creixement de l’empresa, han declarat que, contràriament al que s’especula, no digitalitzen ni destrueixen llibres —ni per entrenar models d’IA ni per cap altra finalitat— i que no poden donar informació sobre qui compra els llibres que ells revenen.
Recollim la negativa íntegrament. Dit això, val la pena precisar què no resol. El nucli de la nostra investigació mai va ser que ZoomBooks operés directament la guillotina, sinó que actués d’intermediari. Que l’empresa afirmi que ella no escaneja ni destrueix és perfectament compatible amb el que descrivíem si el material es revèn a un tercer processador. De fet, diversos dels mitjans alemanys citats arriben a aquesta mateixa lectura: encara que ZoomBooks no digitalitzi, la revenda a un operador especialitzat connectaria igualment tota la cadena amb les dades d’entrenament. I la pregunta que queda oberta —la que ZoomBooks declina respondre— és precisament aquesta: qui és el comprador final dels palets.
Mantenim, doncs, la distinció amb què hem treballat des del primer dia: el patró de compres i el marc legal post-Bartz estan documentats; el destinatari final és una inferència sòlida que els protagonistes, ara que han tingut ocasió de desmentir-la, han preferit no aclarir.
 | Un Post de convidat de
|