L’espoli silenciós
Com la intel·ligència artificial està decapitant llibres de vell per sobreviure al "mur de les dades"
L’altre dia, xerrant amb l’amic i llibreter de vell Marçal Font, em va comentar allò de la famosa maledicció xinesa: “que et toqui viure temps interessants”. Quan la història, amb majúscules, et passa per davant dels ulls, la inèrcia del dia a dia fa que no t’adonis del terratrèmol. Ens pensem que veiem passar una onada i, en realitat, som a dins d’un tsunami estructural que canviarà per sempre el patrimoni imprès de la humanitat.
Tots sabem que l’únic paral·lel històric comparable a l’eclosió de la intel·ligència artificial (IA) és la invenció de la impremta. Però sovint oblidem un detall fonamental: la veritable revolució no va ser el dia que Gutenberg va engegar la màquina a Magúncia. La veritable sacsejada al pensament humà va arribar dècades més tard a Venècia. Va ser allà on editors com Aldo Manuzio van inventar els índexs, les lletres cursives i el llibre de butxaca, canviant per sempre com s’estructurava, custodiava i vehiculava el coneixement. Avui, la transició de l’era analògica a la sintètica pateix la seva pròpia “fase de Venècia”, però en lloc de democratitzar el format físic, l’objectiu de la indústria tecnològica és assimilar-lo i destruir-lo.
Aquesta no és una teoria de la conspiració. És un fet demostrable mitjançant l'aplicació d'Intel·ligència de Fonts Obertes (OSINT) i el rastreig corporatiu. Creuant dades transaccionals filtrades per llibreters d'arreu del món, registres d'empreses logístiques nord-americanes i documents judicials recents, es destapa l'existència d'una operació d'extracció massiva liderada per laboratoris de Silicon Valley.
A continuació, desgranem amb criteris d’investigació científica i rastreig de dades com s’està orquestrant l’espoli literari més gran del segle XXI.
El context clínic: la “paret de dades” i la via legal cap al llibre físic
Per comprendre la magnitud d’aquest esdeveniment, és imperatiu entendre l’actual coll d’ampolla en l’entrenament de la intel·ligència artificial. Els grans models (com GPT d’OpenAI, Llama de Meta o Claude d’Anthropic) són voraços devoradors de tokens (fragments de paraules). Fins ara, havien engolit tot allò fàcilment accessible: la Viquipèdia, els mitjans de comunicació i l’internet obert.
Quan aquest coneixement gratuït es va exhaurir, les empreses van recórrer a biblioteques a l’ombra (repositoris pirates com LibGen o l’infame corpus Books3). Això va desencadenar demandes multimilionàries per violació de drets d’autor per part d’autors i editorials, forçant les grans tecnològiques a enfrontar-se a allò que al sector es coneix com la “paret de dades” (data wall). Sense textos nous, inèdits i llargs per entrenar l’algoritme, la IA pateix un estancament cognitiu o, pitjor, un col·lapse del model per “endogàmia” (entrenar-se amb textos generats per altres IA).
Quina ha estat la solució per esquivar la llei de propietat intel·lectual? La compra física massiva i legal. Basant-se en noves interpretacions jurídiques de la First Sale Doctrine (que dictamina que un cop adquireixes una còpia física legítima d’una obra, en pots disposar lliurement), l’oligarquia tecnològica ha dissenyat una infraestructura per comprar llibres marginals arreu del planeta, digitalitzar-los de forma privada i eludir el pagament de llicències d’explotació digital.
Detecció de l’anomalia: l’epicentre al fòrum alemany Lesekauz
Com en tota disrupció algorítmica oculta, el fenomen no va ser detectat per auditors corporatius, sinó pels mateixos treballadors del sector que van començar a notar anomalies estadístiques.
L’abril de 2026, el fòrum i blog alemany Lesekauz.de, un espai de suport tècnic per a llibreters de vell connectat al programari whBOOK, va registrar el primer senyal d’alarma. Un usuari anomenat Philip Weber va obrir un fil de discussió titulat “Sammelbestellungen von ZoomBooks c/o PrepFort USA über abebooks” (Comandes consolidades de ZoomBooks a través d’Abebooks).
Ràpidament, desenes de llibreters europeus s’hi van sumar. Estaven rebent una pluja de comandes atípiques que presentaven un patró clarament no-humà. L’escrutini de les transaccions, validat també per testimonis al Subreddit especialitzat r/booksellers i per botigues com Bookhaven a Nova Zelanda (que va rebre compres de 71 llibres en minuts), va permetre establir les “regles d’activació” d’aquest bot de compra global:
Rebuig de la ficció i dels tresors bibliogràfics: L’algoritme ignorava les primeres edicions cares o els best-sellers. Se centrava exclusivament en llibres d’assaig descatalogats, textos acadèmics dels anys 70 a 90 i llibres d’història local.
Límit pressupostari rígid: Cap comanda incloïa llibres amb un preu superior als 100 dòlars. Per a l’entrenament d’una IA, un text universitari rar de 10 euros té un valor de processament de dades idèntic o superior a una edició de col·leccionista de 2.000 euros.
Absència total de racionalitat logística: El detall definitiu que va evidenciar l’existència d’un pressupost tecnològic il·limitat al darrere va ser el cost dels enviaments. Com assenyalaven els llibreters alemanys, l’entitat compradora pagava enviaments transatlàntics que multiplicaven per tres o per quatre el valor de mercat del llibre, una pràctica absolutament suïcida per a qualsevol negoci tradicional d’arbitratge comercial.
Escombratge de llengües perifèriques i dialectes: El fenomen no ignorava Catalunya. l’amic Marçal, de la Llibreria Fènix de Badalona, va documentar al fòrum Lesekauz (Post #59) com havien patit un buidatge sobtat de llibres d’assaig obscurs i d’història local en llengua catalana. Això demostra l’objectiu d’integrar diversitat lingüística i tokens dialectals per optimitzar la naturalitat dels models generatius.
La infraestructura de l’opacitat: ZoomBooks i PrepFort
Si algú repassa les factures d’AbeBooks o Amazon d’aquestes compres massives, sempre hi trobarà la mateixa adreça de facturació i recepció: ZoomBooks c/o PrepFort USA (i en les fases europees més recents, desviacions cap a operadors a Kodersdorf, Saxònia). Qui són aquestes empreses?
L’anàlisi forense corporativa destapa una arquitectura logística dissenyada per a l’ofuscació:
L’executor: Legalment coneguda com a ZoomBooks.ca, és una macroprestadora de serveis de “reciclatge i donació” de llibres establerta al Canadà. Històricament, havia operat sota la bandera de la “sostenibilitat”, buidant fons sobrants de biblioteques nord-americanes gratuïtament. No obstant això, van fer un pivotatge a l’adonar-se que el coneixement organitzatiu desenvolupat per processar milions d’unitats físiques els convertia en el contractista (broker) perfecte per a Silicon Valley. A través del seu programari AutoBuy, executen l’extracció de llibres en línia ocultant el destinatari final.
L’escut físic: Els llibres mai viatgen a oficines de tecnologia. S’envien a l’atenció (”c/o”) de PrepFort, un proveïdor privat de logística per a tercers (3PL) altament mecanitzat, situat a Wood Dale (Illinois), a escassos minuts del tràfic de càrrega de l’Aeroport Internacional O’Hare de Chicago. La funció de PrepFort en aquesta xarxa és actuar de filtre: reben milions de paquets globals, es desprenen dels embalatges individuals, unifiquen el material descatalogat en enormes palets industrials i l’envien cap al seu destí final.
Connectant els punts: Anthropic, “Project Panama” i la guillotina hidràulica
Per què una empresa de “reciclatge” canadenca es gasta milions d’euros en enviaments internacionals irracionals a través d’un magatzem a Illinois? Perquè les grans corporacions de Silicon Valley mai operen amb el seu propi nom en mercats secundaris; utilitzen empreses intermèdies i acords de confidencialitat (NDAs) per ocultar el seu rastre. Però el modus operandi els ha delatat.
La resposta a allò que els llibreters pateixen a cegues es troba en les investigacions periodístiques recents sobre la indústria tecnològica. Un reportatge d’investigació del diari The Washington Post (liderat pel periodista Will Oremus) va destapar el funcionament intern de la startup d’IA nord-americana Anthropic (creadora del model Claude).
Davant la pluja de demandes per violació de copyright, els documents van revelar que Anthropic operava un programa altament confidencial conegut com a “Project Panama”. Aquest projecte va ser descrit literalment com “un esforç d’enginyeria per escanejar de forma destructiva tots els llibres del món”.
La triangulació de la dada és clara: mentre els llibreters detectaven l’aspiradora de dades global de ZoomBooks, The Washington Post i mitjans especialitzats com Tech Brew destapaven el destí final del paper.
El mecanisme industrial revelat per la premsa nord-americana és d’una brutalitat inèdita. Un cop l’inventari arriba a les instal·lacions tecnològiques, els llibres s’introdueixen directament dins de màquines de tall hidràuliques automatitzades. La fulla secciona mecànicament els lloms, amputant l’enquadernació que cus la literatura. Tota l’obra es converteix en una pila de centenars de pàgines soltes preparades per travessar a velocitat de mil·lisegons els rodets d’escàners OCR d’alt rendiment.
El darrer pas, un cop l’algoritme ha absorbit les dades, és l’eliminació permanent. Segons les investigacions, la pila de llibres mutilats és enviada a plantes industrials per acabar triturada en polpa de paper, utilitzant irònicament el “reciclatge ecològic” com a cobertura legal. Si el llibre ja no existeix, l’escut jurídic de la tecnològica es blinda: afirmen que l’entrenament de la IA s’ha fet sobre un suport físic de la seva estricta propietat privada, esborrant qualsevol evidència material de la transacció.
Conclusions sistèmiques
La dinàmica aquí demostrada no és una simple anomalia comercial transitòria; és un precedent de dimensions abismals que alterarà permanentment la fesomia de l’arxiu històric.
La conseqüència més crítica serà l’erradicació forçosa d’aquella franja bibliogràfica coneguda com la “long tail” (la cua llarga). Aquells títols acadèmics obscurs, relats folklòrics locals i manuals tècnics dels anys setanta i vuitanta, sovint publicats en tiratges menors a mil exemplars a tot el món, patiran una vertiginosa taxa d’extinció mecànica. A mesura que els algoritmes de les grans oligarquies tecnològiques detectin aquestes obres com a font de dades lingüístiques inèdites i les engoleixin, desapareixeran progressivament del mercat obert i les col·leccions accessibles.
Europa i les seves llibreries històriques actuaven com els garants i els dipositaris distribuïts de la diversitat del coneixement. Avui, la ineficiència d’un llibre d’ocasió agafant pols en una prestatgeria de Badalona o de Frankfurt ens sembla un luxe inassumible per als grans models financers de Silicon Valley. S’està extraient l’ànima estadística del llibre per, de manera immediata, fer desaparèixer l’evidència material.
Mentre discutim si la IA ens farà els deures de l’escola o escriurà correus electrònics comercials, els gegants de la tecnologia estan comprant la memòria històrica de les nostres llibreries de vell per decapitació. Potser ara, aquell llibre rar i oblidat que algú té a les prestatgeries de casa seva adquireix un sentit molt superior a la nostàlgia: avui dia, protegir el llibre físic és resistència material.
Us convido a llegir la reflexió completa d'en Marçal Font al seu article:
Actualització 19-05-2026 22:23h - N’hem parlat al Badalona 360.
Actualització 20-05-2026 14:50h
Hem descobert que ZoomBooks s’oferia com a operador per aconseguir grans volums de llibres als grans desenvolupadors d’IA:
L'espoli silenciós II: la confessió esborrada
Ahir, a l'article L'espoli silenciós, desgranàvem com la indústria tecnològica estava orquestrant una extracció massiva de llibres de les llibreries de vell d'arreu del món per alimentar la seva maquinària. L'objectiu era esquivar la llei de propietat intel·lectual engolint obres descatalogades de la
 | Un Post de convidat de
|